Consells per els animals i les plantes

Les alteracions geofísiques provocades per corrents d’aigua subterrànies, fractures geològiques etc. Afecten a la majoria dels animals de la mateixa manera que al ésser humà. Si obliguem a qualsevol animal tan si es domèstic com de granja a estar sobre una alteració tel·lúrica, el mes segur es que es posi malalt, infeccions reumatisme, paràlisis, ceguesa, nerviosisme, anèmia, anorèxia, inflamació de les articulacions i debilitament general son les afeccions mes característiques en aquests casos.

Els animals lliures no tenen problema ja que el seu instint els indica quins son els llocs que han d’evitar.


Els gossos difícilment s’estiraran en una zona alterada, i si els obliguem a estar-hi actuaran amb nerviosisme i bordant contínuament sense raó aparent, a mes el seu estat físic s’anirà deteriorant paulatinament.
De totes formes molts animals de companyia amb una vida sedentària i en llocs tancats acabaran per perdre la capacitat instintiva per a reconèixer els lloc alterats.

Normalment els ocells tampoc solen fer els seus nius sobre una zona alterada.
En canvi els gats i els felins en general prefereixen els punts amb forta radiació tel·lúrica , però no ens hem de refiar d’on es col·loqui un gat que tinguem en la casa , dons si fa molts anys que hi esta fent vida sedentària haurà perdut la capacitat i no ens servirà com indicador infal·lible dels llocs perjudicials.
També les formigues solen fer els seus nius en llocs de gran alteració, sobre tot en fractures, falles geològiques i sobre venes d’aigua subterrània sobretot allà on coincideixin amb un creuament de línies Hartmann o Curry.
Els nius d’abelles també es troben amb molta freqüència en llocs alterats, si els criadors de mel posessin la bresca on les abelles posen la mel, en llocs de forta radiació, ràpidament notarien la hiperactivitat de les abelles que posarien el triple de mel que si estiguessin en zona neutra. 

Les plantes tant d’interior com d’exterior, en general també son sensibles als camps magnètics terrestres, i si les col·loquem sobre de una pertorbació tel·lúrica acabaran per morir-se, al igual que les tanques o bardisses que posem per delimitar un jardí, es fàcil veure on hi ha una zona pertorbada dons els “setos” o bardisses que hi hagin plantats a sobre l’alteració no hi haurà manera de que hi visquin i si ho aconseguim sempre seran de mida molt inferior i dèbils als que hi ha plantats en zona neutra.

 
/